HISTORIA DE LA CURSA
Aquesta cursa s’ha d’ubicar, tipològicament, en les curses de festa major que s’organitzaven a nombroses poblacions de la Depressió de l’Ebre i fins al País Basc. Amb gran popularitat a gairebé tots els pobles d’Aragó (on el premi era un pollastre i per això rebien el nom de “carreras de pollos”), la trobem documentada des de finals del segle XIX fins al primer terç del segle XX a les comarques de la Ribera de l’Ebre (també donant un pollastre com a premi), i de la Terra Alta; però es a Catalunya Occidental on es documenten més curses d’aquest tipus i on el premi solia ser una cordera, Així a la Segarra i l’Urgell al llarg del segle XX trobem diferents curses de Cóssos, o el Cos de la Cordera a Cervera, Torà, Tàrrega, Vallbona de les Monges, o Vilagrassa on també es celebrava la cursa el dia de Sant Roc (Cóssos de Sant Roc). També les trobem a les Garrigues, on a Arbeca també es regalava un corder, o a La Granadella. Documentem diversos casos de “Córrer el Cos” de la cordera –guanyava el corredor que primer tocava el cos de l’animal- en alguns pobles de la Noguera, com Àger i Cubells.
La cursa de la "Cordera" d'Albesa
La cursa coneguda com “la Cordera” que s’organitza al municipi d’Albesa el 16 d’agost o dia de Sant Roc, és, actualment, un esdeveniment esportiu de cert relleu, però en el passat es corresponia a una cursa pedestre popular, lúdica, i molt competitiva on corrien joves sense preparació atlètica. Amb una marcada empremta ancestral, el seu sentit era mostrar la potencia i velocitat dels joves de la comarca i del propi lloc, convertint-se en una veritable disputa –esportiva- entre les poblacions veïnes; però també entre els vilatans, ja que es disputaven dues curses, una oberta a qui volgués participar, i una altra reservada exclusivament als joves del poble d’Albesa. El nom li prové de la meta, del premi: qui assolia en primer lloc la meta obtenia com a recompensa una cordera.
La rellevància de " la Cordera" d'Albesa
Si la cursa de la Cordera era tan habitual a les festes majors dels pobles de Ponent, què és el que li dóna una rellevància especial a la cursa d’Albesa? En primer lloc cal destacar la seva continuïtat al llarg dels anys malgrat alguns parèntesis concrets, fins al punt de continuar en l’actualitat. I en segon lloc, i el que li dóna una importància transcendental, és la seva antiguitat. Efectivament, si la totalitat de curses pedrestres populars –amb certa regularitat en el temps- que es documenten a Catalunya daten des de finals del segle XIX i tenen el seu auge al primer terç del segle XX, la cursa de la cordera d’Albesa la documentem des de l’any 1590, en uns documents que denoten ja una llarga tradició.
A l’Arxiu de la Corona d’Aragó, fons Reial Patrimoni, secció Batllia, sèrie Processos Antics, lligall 1590-3-Ac, es conserva un interessant plet que es centra totalment en una qüestió: les baralles i els problemes derivats d’una edició de la cursa de la Cordera de la vila d’Albesa. El document no deixa cap dubte que la cursa, aquell any 1590, tenia ja una llarga tradició, i que la competitiva dels corredors era proporcional a la rivalitat entre els habitants dels diferents pobles d’origen dels joves què participaven. Pel dia de Sant Roc ( 16 d’agost ) cada any s’organitzava a Albesa i a la capella del mateix sant una “correguda”, és a dir, una cursa pedestre pel terme on els joves de la comarca provaven la seva velocitat, resistència i –sembla ser- perícia. La importància de la cursa no es pot dubtar, ja que n’hi ha prou referències documentals. I la competència entre els joves dels diferents pobles era prou viva per a què l’autoritat hagués de dictar normes: així, per exemple, el batlle d’Albesa tenia prohibit pertorbar la cursa (“rompre lo cos hi tocar als corredors”) sota ban o multa de 60 sous i presó, mostra inequívoca de la importància de l’esdeveniment “esportiu” (més aviat l’hariem de qualificar de “ritual”) i de la confluència tant de corredors com de visitants.
On sembla que hi havia una gran afició per “la Cordera” era als pobles de la ribera del Noguera Ribagorçana i en general a la comarca del Segrià, on a gairebé tots els pobles s’organitzava aquesta cursa el dia de la festa major, destacant Albesa, Corbins, Alcarràs, Alguaire, Rosselló, Alpicat, Almacelles o Almenar, lloc aquest darrer que també corria “la cordera” el dia de Sant Roc.
La rellevància d’aquesta cursa als diferents pobles era tal que fins i tot van sorgir diferents “rituals” recollits per Joan Amades, com el Ball de la Cordera, on els tres primers joves en arribar a la meta tenien la primacia al ball de festa major.
El lligall documental de 1590 que es va formar davant la batllia del rei té el seu origen en la cursa d’aquell any. En el transcurs d’aquesta, quan estava a punt d’acabar la cursa, un jove del poble veí de Castelló de Farfanya anomenat Monso, havia aconseguit superar tots els corredors i s’apropava a l’arribada quan Antoni Molins, veí d’Albesa, sobresortí de entre el públic i agafà del braç al dit Monso, l’aturà, i no el deixà fins que els altres corredors l’havien avançat. Aquesta anècdota mostra la importància que hom li donava a la cursa –i per tant, l’antigor de la mateixa que estava ja consolidada com a tradició- en aquell temps: Antoni Molins va ser empresonat i fugi del castell d’Albesa essent buscat per tota Catalunya; la causa fins i tot arribar a la batllia del Reial Patrimoni a Barcelona.
Les característiques de “la Cordera” d’Albesa, doncs, fan que la considerem no només com la més antiga –continuada en el temps- de les que es documenten a tota Catalunya, sinó que com a representativa d’uns costums i tradicions ja perduts a les comarques de Ponent i de l’Ebre l’haguem de considerar com a un patrimoni històric i etnològic immaterial de primer ordre de ser protegida i promoguda per les institucions culturals locals i comarcals i per les autoritats competents de la Generalitat de Catalunya. Activitat esportiva, és també l’evolució i la continuïtat d’unes pràctiques i rituals que s’han mantingut des de el segle XVI (quan les documentem per primer cop) i que de ben segur es venien celebrant des del segle XV o abans. En aquest sentit la multiplicació a diferents pobles de Ponent de curses el dia de Sant Roc i el fet que la cursa d’Albesa es fes precisament a dita capella, ens fa pensar en la possibilitat que fos una adaptació d’una pràctica ancestral que es faria del segle XIV en lliurar-se la vila de la pesta i en honor al sant protector.
Jacinto Bonales
Lleida, 29 juny de 2011.